Entrevista a la comandant Meryem Kobane publicada a LA DIRECTA.
Les dones han jugat un paper fonamental en la revolució de Rojava
des de l'inici, tant en la construcció de les noves institucions
polítiques dels cantons autònoms (consells del poble, escoles,
associacions, etc.) com en la redacció de l'Acord Social (Carta
constitucional amb molts elements innovadors i únics). Així mateix, han
participat en la defensa de l'autonomia proclamada en aquesta regió. Les
dones han donat vida a unitats de defensa popular, milícies armades
formades només per dones. La batalla de Kobane, en què la població kurda
defensa la ciutat contra el ben equipat Estat Islàmic (EI), ja fa més
de 40 dies que dura i està dirigida per dues dones comandants. En
condicions extremadament complicades, ja que els combats són molt
violents, una d'elles, la comandant Meryem Kobane, ha accedit a parlar
amb la Directa via telefònica.
La comunicació és molt
difícil, la línia es talla una vegada i una altra i l'entrevista
s'allarga durant dies. Meryem Kobane es troba literalment a la línia del
front, amb la seva arma a la mà, combatent i dirigint les unitats
integrades per joves, dones i homes. Els atacs d'EI són ferotges; els
darrers dies, els islamistes –que estan esgotant l'armament i han pagat
un preu molt alt en baixes– han començat a usar cotxes bomba, un intent
desesperat per fer-se amb la zona. Les milícies populars de les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ)
i les Forces de Defensa Popular (YPG) continuen rebutjant els atacs.
Meryem Kobane recorda els nombrosos companys i companyes morts en
aquesta batalla i assegura amb fermesa que la ciutat no només serà
defensada, sinó totalment alliberada.
Ens pot explicar el procés de formació de les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ) i el seu paper en la defensa de la ciutat de Kobane?
Al
món i, especialment, als països que es diuen democràtics, les dones
encara no han assolit una participació autònoma i independent perquè les
societats masclistes i patriarcals continuen marcant totes les esferes
de la vida. Si repassem la història de les dones, podem veure clarament,
per exemple a l'Amèrica Llatina o el Vietnam, que hem participat en
lluites molt importants, però, tanmateix, el nostre paper sempre ha
estat relegat a un segon pla. Conscients d'aquests antecedents, quan vam
iniciar la revolució a Rojava, nosaltres, com a dones, vam prendre la
decisió de formar una organització separada amb l'objectiu de promoure
la nostra participació en aquesta revolució amb un segell distintiu a
l'Orient Mitjà.
Per
això, a través d'un comitè fundador de cinc dones, del qual vaig formar
part, vam crear la YPJ a Rojava. Vam recórrer tots els carrers casa per
casa, vam parlar amb les dones i ens vam organitzar fins que vam
aconseguir formar un exèrcit. Avui, aquest exèrcit de dones juga un
paper prominent tant en la defensa de Kobane com a tot el territori de
Rojava. Jo formo part d'aquesta resistència no només com a dona kurda,
com a Meryem Kobane, sinó també com si fos una dona africana,
vietnamita, llatinoamericana o europea. Les represento totes en aquesta
ciutat. Jo sóc aquí en nom de qualsevol dona del món perquè també formo
part de totes elles.
Durant 40 dies de setge, la vostra resistència ha posat de manifest la inoperància i la hipocresia de la gent que es declara en guerra amb EI. Per què defenseu Kobane?
Els
que es declaren en guerra contra Estat Islàmic s'han rendit a ciutats
com Deyra Zor i Mossul, que només van resistir una nit. Kobane no és més
gran que un barri de Mossul. Les ciutats de Deyra Zor, Minbic, Raqqa i
Jarablus, a Síria, han estat preses de les mans de l'Exèrcit Lliure
Sirià per les forces d'EI en només un dia. De fet, es va anticipar que
Kobane no aguantaria més d'una setmana i, tanmateix, resisteix des de fa
un mes i mig sense que Estat Islàmic hagi estat capaç de conquerir-la
malgrat la seva superioritat numèrica i tècnica. Van avançar cap a
Kobane amb 40 tancs i material requisat a Mossul i amb utensilis
obtinguts de l'exèrcit del règim sirià. Quan va començar la batalla,
vaig comparar Kobane amb Stalingrad perquè hem estat defensant la ciutat
amb una resistència similar a la que es va viure en aquella ciutat
durant més de 40 dies. Kobane no només combat en defensa pròpia, Kobane
combat contra una mentalitat que denigra les dones i perpetra una
violència extrema en contra d'elles. De fet, Kobane combat en nom de la
humanitat contra una manera de pensar que no reconeix religions, ètnies
ni llengües. Hem perdut comandants destacats durant la batalla, hem
perdut companys i companyes joves i valents. La defensa de Kobane, en
aquest sentit, representa la defensa de la humanitat i de la nació de la
gent del Kurdistan.
Les vostres forces estan formades majoritàriament per persones kurdes, però també hi ha membres d'altres comunitats i religions. Per què? Com s'articula la relació en la lluita diària?
No
hi ha diferència entre els combatents de les YPG i les YPJ, tots
lluitem per una Síria i un Orient Mitjà democràtics. És veritat que, a
les nostres files, hi ha combatents provinents de totes les comunitats
ètniques i religioses. Els nostres combatents estableixen una relació
entre ells basant-se en una filosofia democràtica. Respectem la llengua,
la cultura i la fe de cadascú. Aquí, tots els combatents estan lluitant
precisament per protegir la diversitat i l'alliberament de gènere. En
aquest sentit, els nostres voluntaris no tenen una actitud negativa
envers la diferència i la diversitat.
Homes i dones lluitant, arma en mà, braç a braç?
En
realitat, hem fet front a moltes dificultats. L'actitud inicial dels
homes va ser de falta de confiança envers les dones. Alguns van
expressar preocupacions, per exemple, si les dones podrien mantenir una
posició i combatre. Tanmateix, les dones hem demostrat una actitud de
gran auto-sacrifici: hi hagut dones que s'han reservat la darrera bala
per a elles precisament per no abandonar posicions; altres han amagat
bombes al seu propi cos i les han accionat quan es trobaven enmig de
combatents d'EI. Puc dir, amb autoritat, que aquesta és una batalla
liderada per dones. Les dues comandants en cap som dones. Un nombre
important de combatents nous, impressionats per aquesta actitud de
determinació, s'han integrat a les nostres files i han començat a
combatre sota el comandament d'oficials dones. En aquest sentit, les
dones no estan combatent només contra EI, també combaten contra la
mentalitat de mascle dominant que existeix entre nosaltres i
desmunten tabús. La resistència de Kobane està dirigida per dones que,
al mateix temps que combaten EI destrueixen valors masclistes i
afavoreixen una actitud llibertària cap a les les dones perquè puguem
ocupar un lloc en una nova societat.
Què us caldria en concret per vèncer Estat Islàmic a Kobane?
Pot
ser que el món no es cregui l'heroica resistència que estem mantenint
aquí i ara, però, si sobrevivim, serem nosaltres qui explicarem aquesta
història al món. Estem lluitant contra tancs i armament pesat amb
fusells AK-47. Ens calen moltes coses: armes per resistir la
superioritat tècnica i material d'Estat Islàmic, municions i, també,
suport moral. En la batalla de Kobane, EI ha detonat catorze vehicles
bomba; tenen artilleria pesada. Per derrotar-los, ens calen armes i
l'obertura d'un corredor d'abastiment.
Damasc, Bagdad, Erbil, Washington i Brussel·les han mostrat certa admiració envers la vostra resistència, però no fan res per atenuar el desgast de la lluita carrer a carrer. Creus que desconfien del poble kurd, que reclama autonomia i la seva autodeterminació?
No
n'hi ha prou amb admirar la nostra resistència o enviar ajuda. Pot ser
que aquesta resistència s'expliqui als llibres, però tampoc no és
suficient. Tothom hauria de participar i unir-se a la resistència.
Kobane no és un tema de titulars ni una història rutinària, Kobane és
èpica. Mentre els nostres combatents lluiten i moren en defensa de la
humanitat, les potències que semblen admirar la nostra actitud no ens
donen cap assistència. Nosaltres volem autonomia pels pobles. Per a
nosaltres, aquesta és la via cap a l'alliberament de tots els pobles i
una petita llum de llibertat per als oprimits de l'Orient Mitjà.
Per a l'Estat turc, sembla que sou una amenaça molt més perillosa que EI o altres grups semblants. Per què aquest ressentiment cap al poble kurd?
L'Estat
turc està molt vinculat a EI, que pot representar una amenaça greu per a
la Turquia de demà. Al llarg de la història, els kurds han estat al
costat dels turcs i els han ajudat quan han viscut situacions difícils.
Avui, ens costa comprendre l'actitud que adopta l'Estat turc amb els
cantons de Rojava i la nostra identitat. Turquia s'ha posicionat en
contra nostra. Demanem a l'Estat turc que abandoni la seva actitud
hostil. La raó del ressentiment contra els kurds és que som l'única
força que s'aixeca contra la mentalitat uniformadora i de negació i
contra la mateixa estructura de l'Estat turc. Som la força que exigeix
democràcia.
Molta gent, fins i tot a Occident, considera que el projecte d'Autonomia Democràtica és perillós.
La veritat és que nosaltres també tenim dificultats per entendre per què es considera perillós
l'autogovern d'un poble. Hi ha molts models d'autonomia semblants, per
exemple, a Suïssa o altres països d'Europa. Em sembla que hem de
preguntar a aquests països per què ens consideren tan perillosos.
No podeu oferir un balanç aproximat dels costos humans de la batalla?
No
tenim dades confirmades. Hem perdut molts combatents durant aquesta
batalla violenta que estem afrontant de manera oberta i amb
transparència, sense amagar informació a l'opinió pública. Les dades que
hem pogut verificar les hem compartides amb l'opinió pública de manera
regular a través dels nostres informes de premsa.
La
resistència de Kobane ja ha modificat l'equilibri a la regió. Com pot
afectar el procés de diàleg a Turquia i les relacions amb el govern regional del Kurdistan de l'Iraq, especialment després dels fets de Sinjar (la inesperada retirada dels peixmergues que va deixar la població kurda yazidita a mercè dels grups islamistes armats, fet que va provocar la formació d'una aliança contra EI encapçalada pels EUA)?
Després
de Sinjar, és evident que les relacions amb el Kurdistan sud han
arribat a un punt en què és essencial fer més acció conjunta. La nostra
resistència a Kobane pot tenir un impacte en la posició de l'Estat turc
cap a nosaltres, però encara desconeixem la influència que podria tenir
en el procés de diàleg. L'Estat turc podria adoptar una actitud molt més
agressiva davant el que està succeint a Kobane. En aquest sentit, hem
de veure quins passos es fan, d'acord amb els esdeveniments dels propers
dies. Em sembla que l'impacte de Kobane a l'Orient Mitjà serà similar
al que va produir Stalingrad en l'equilibri internacional. La nostra
resistència ha posat en relleu l'estatus del poble kurd, podem dir que
s'ha creat un espai per als kurds en aquest nou món.
Quina relació teniu amb l'anomenada oposició siriana i amb les forces del govern sirià?
No
tenim cap relació amb el règim sirià. En relació amb l'oposició,
combatem en aliança amb la unitat Burkan Al Firat, que hem creat
conjuntament amb militants de l'Exèrcit Lliure de Síria. No tenim cap
altra relació o aliança.
Entrevista feta amb la col·laboració de Sedat Sur.
