La maternidad: una impostura, por Victòria Sau

Victòria Sau fue doctora en Piscología y licenciada en Historia Contemporanea. Autora de diversos ensayos imprescindibles  y del trabajo de recopilación del corpus conceptual feminista,  Diccionario Ideológico Feminista, ejerció como profesora de la Sección de Psicología de la facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación de la Universidad de Barcelona. Feminista radical -del latín radix=raíz, "que afecta a la esencia o a los fundamentos"- dedicó toda su vida al estudio y análisis de la categoría "mujeres", (tal como la define la investigadora Silvia Federici), y a la denuncia del sistema patriarcal, abriendo nuevos e innovadores caminos de observación y exámen.    

Victòria Sau define el feminismo como "un movimiento social y político que se inicia a finales del siglo XVIII  y que supone la toma de conciencia de las mujeres como grupo o colectivo humano, de la opresión, dominación y explotación de que han sido objeto en el seno de la sociedad patriarcal, lo cual les mueve a la acción para la liberación de su sexo con todas las transformaciones de la sociedad que se requieran".

Os invitamos a leer el  artículo "La maternidad: una impostura" con el que el Centro de Investigación de Mujeres de la UB, DUODA, la recordaba el día 17 de marzo, con motivo del acto de reconocimiento a la Dra. Sau celebrado en la Universidad de Barcelona, tras su muerte el 6 de noviembre de 2013.

La administradora del blog

Dedicado a mi amiga Carmina

Victoria Sau by altresmirades

Fuente fotografía: http://singenerodedudas.com/2003_2012/Archivos/799/conferencia-de-victoria-sau-en-xirivella

Read More

En quart grau

El sistema penitenciari trenca no només la vida de les persones preses, sinó que castiga al seu entorn més proper. Companyes, mares, filles, germanes... són les que es fan càrrec dels i de les familiars empresonades, oblidant-se fins i tot d’elles mateixes. Veus de dones silenciades per una societat que els dóna l’esquena i que amaga aquesta realitat. 

T’imagines sortir una nit i acabar a la presó? L’Anna i la Mariana, dues dones amb un passat molt diferent, s’enfronten a les mateixes problemàtiques que suposa l’empresonament de la persona que estimes. Les dues protagonistes aconsegueixen ser fortes gràcies als seus fills, fonts d’esperança per portar endavant el dur pes de la càrrega penitenciaria i la valenta lluita contra els estigmes que comporta l’encarcerament. Perquè els murs i les reixes no acaben a la presó...

Text publicat al canal 37

Font fotografia: http://www.catalanfilmsdb.cat/ca/produccions/documental-curtmetratge/en-quart-grau/3444/

Read More

L'exposició i instrumentalització del cos femení i la marginació per raó d'edat a la indústria cinematogràfica

Emma Thompson en la entrega de los Globos de Oro

Article publicat a l'Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació.

En relació a l'exposició i instrumentalització del cos de les dones, hem vist sovint un evidentíssim divorci entre allò que des dels moviments de dones i els feminismes es defensava i la vivència que algunes professionals del sector de la publicitat i de l' espectacle reconeixien.

Cada cop però, aquesta distància s'ha anat fent més petita i ja són moltes les professionals que reclamen també un tractament més just i menys instrumentalitzat de la seva imatge.

Recentment, Emma Thomson, ha plantejat les seves queixes envers la imposició del recorregut exhibicionista per l' estora vermella d' alguns festivals de cinema. Sembla que a algunes d'elles les satisfaci, aquesta exposició, ja que les càmeres i la seva cotització en el món del glamour així semblen determinar-ho. 

Contràriament, i contrastant amb la imatge d' aparent desinhibició del cos de les actrius, que subministren alguns encartats publicitaris dels magazines de més tirada, Thomson destaca la seva incomoditat davant la obligació exposar-se, si o si, a la mirada dels objectius de la premsa de l' espectacle.

Mentre recorren,faci fred o plogui, l' estora vermella d' entrada a les sales de projecció on s' acabarà projectant el resultat del seu treball , tot lluint el seu cos segons els cànons de l' elegància femenina normalment associada al mínim de roba possible, moltes actrius senten com a discriminatori aquest peatge per mantenir el seu estatus professional, mentre els seus companys poden compaginar la confortabilitat i fins i tot la informalitat del vestuari, amb l' elegància.

L' actriu, guionista i directora, esmenta també l' evident discriminació que per raó d' edat reben moltes professionals que, així que deixen d'encaixar en l'arquetip de bellesa juvenil i capacitat de seducció, són apartades de manera subtil o evident de la professió i de la indústria, tot menystenint el seu talent i la seva professionalitat .

Thomson no és ni la primera ni l'única veu que s' alça en aquest sentit, tot denunciant des de dins del món de la professió aquestes anormalitats/deformacions/normatives implícites i explícites. I no és una anècdota la seva posició. Les professionals dels dos costats de la càmera ja fa temps que expliciten la urgència d' un canvi radical en les formes d' entendre la feminitat i d' expressar-la, tant en la ficció com en la publicitat. Eren i són veus necessàries, imprescindibles, per produir les transformacions necessàries i definitives en uns imaginaris misògins,que encara avui, pretenen imposar-se per silenciar l' experiència femenina en tota la seva diversitat i ...comoditat!

Font fotografia: http://blog.zap2it.com/frominsidethebox/2014/01/golden-globes-2014-emma-thompson-is-barefoot-and-drunk.html

Read More