skip to main | skip to sidebar

Amy Goodman

Periodista, investigadora, escritora... Ha demostrado que SÍ es posible la independencia de los medios de comunicación y ha dado voz a lxs excluídxs en los mass media. SIN ELLA NO SE MUEVE EL MUNDO.

Vandana Shiva

Doctora en física, filósofa, activista por la justícia global y la soberanía alimentaria... Ha demostrado que SÍ es posible la producción sostenible y plural de alimentos. SIN ELLA NO SE MUEVE EL MUNDO.

Tawakkul Karman

Periodista, política, activista por los Derechos Humanos... Ha demostrado que SÍ se puede luchar desde el pacifismo por la Revolución política, social y de género en Yemen. SIN ELLA NO SE MUEVE EL MUNDO.

Joumana Haddad

Poeta, traductora... Ha demostrado que SÍ se puede trabajar por la secularización de la sociedad, la libertad sexual y los derechos de las mujeres en Líbano. SIN ELLA NO SE MUEVE EL MUNDO.

Leymah Gbowee

Trabajadora social, responsable del movimiento que pacificó su país en 2003... Ha demostrado que SÍ es posible la Paz en Liberia y que las mujeres son sus constructoras. SIN ELLA NO SE MUEVE EL MUNDO.

Ada Colau

Filósofa de formación y miembra visible de la PAH... Ha demostrado que SÍ es posible hacer frente a la ilegitimidad de las leyes movilizando a la sociedad pacíficamente. SIN ELLA NO SE MUEVE EL MUNDO.

Marama Davidson

Activista por los derechos del pueblo maorí... Ha demostrado que SÍ es posible identificarse con la idea universal de la descolonización del Planeta. SIN ELLA NO SE MUEVE EL MUNDO.

Teresa Forcades

Doctora en salud pública, teóloga... Ha demostrado que SÍ es posible un discurso humanista, feminista y combativo por la justícia social dentro de la Iglesia Católica. SIN ELLA NO SE MUEVE EL MUNDO.

Sheelah McLean, Nina Wilson, Sylvia McAdam y Jessica Gordon

Fundadoras del movimiento Idle No More... Han demostrado que SÍ es posible mobilizar a la sociedad en defensa de los derechos de los pueblos autóctonos en Canadá. SIN ELLAS NO SE MUEVE EL MUNDO.

30 de octubre de 2014

L' YPJ, l'exèrcit de dones que lluita contra l'Estat Islàmic: "Puc dir, amb autoritat, que aquesta és una batalla liderada per dones"

Entrevista a la comandant Meryem Kobane publicada a LA DIRECTA.

Les dones han jugat un paper fonamental en la revolució de Rojava des de l'inici, tant en la construcció de les noves institucions polítiques dels cantons autònoms (consells del poble, escoles, associacions, etc.) com en la redacció de l'Acord Social (Carta constitucional amb molts elements innovadors i únics). Així mateix, han participat en la defensa de l'autonomia proclamada en aquesta regió. Les dones han donat vida a unitats de defensa popular, milícies armades formades només per dones. La batalla de Kobane, en què la població kurda defensa la ciutat contra el ben equipat Estat Islàmic (EI), ja fa més de 40 dies que dura i està dirigida per dues dones comandants. En condicions extremadament complicades, ja que els combats són molt violents, una d'elles, la comandant Meryem Kobane, ha accedit a parlar amb la Directa via telefònica.

La comunicació és molt difícil, la línia es talla una vegada i una altra i l'entrevista s'allarga durant dies. Meryem Kobane es troba literalment a la línia del front, amb la seva arma a la mà, combatent i dirigint les unitats integrades per joves, dones i homes. Els atacs d'EI són ferotges; els darrers dies, els islamistes –que estan esgotant l'armament i han pagat un preu molt alt en baixes– han començat a usar cotxes bomba, un intent desesperat per fer-se amb la zona. Les milícies populars de les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ) i les Forces de Defensa Popular (YPG) continuen rebutjant els atacs. Meryem Kobane recorda els nombrosos companys i companyes morts en aquesta batalla i assegura amb fermesa que la ciutat no només serà defensada, sinó totalment alliberada.
 
Ens pot explicar el procés de formació de les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ) i el seu paper en la defensa de la ciutat de Kobane?

Al món i, especialment, als països que es diuen democràtics, les dones encara no han assolit una participació autònoma i independent perquè les societats masclistes i patriarcals continuen marcant totes les esferes de la vida. Si repassem la història de les dones, podem veure clarament, per exemple a l'Amèrica Llatina o el Vietnam, que hem participat en lluites molt importants, però, tanmateix, el nostre paper sempre ha estat relegat a un segon pla. Conscients d'aquests antecedents, quan vam iniciar la revolució a Rojava, nosaltres, com a dones, vam prendre la decisió de formar una organització separada amb l'objectiu de promoure la nostra participació en aquesta revolució amb un segell distintiu a l'Orient Mitjà.

Per això, a través d'un comitè fundador de cinc dones, del qual vaig formar part, vam crear la YPJ a Rojava. Vam recórrer tots els carrers casa per casa, vam parlar amb les dones i ens vam organitzar fins que vam aconseguir formar un exèrcit. Avui, aquest exèrcit de dones juga un paper prominent tant en la defensa de Kobane com a tot el territori de Rojava. Jo formo part d'aquesta resistència no només com a dona kurda, com a Meryem Kobane, sinó també com si fos una dona africana, vietnamita, llatinoamericana o europea. Les represento totes en aquesta ciutat. Jo sóc aquí en nom de qualsevol dona del món perquè també formo part de totes elles.
 
Durant 40 dies de setge, la vostra resistència ha posat de manifest la inoperància i la hipocresia de la gent que es declara en guerra amb EI. Per què defenseu Kobane?

Els que es declaren en guerra contra Estat Islàmic s'han rendit a ciutats com Deyra Zor i Mossul, que només van resistir una nit. Kobane no és més gran que un barri de Mossul. Les ciutats de Deyra Zor, Minbic, Raqqa i Jarablus, a Síria, han estat preses de les mans de l'Exèrcit Lliure Sirià per les forces d'EI en només un dia. De fet, es va anticipar que Kobane no aguantaria més d'una setmana i, tanmateix, resisteix des de fa un mes i mig sense que Estat Islàmic hagi estat capaç de conquerir-la malgrat la seva superioritat numèrica i tècnica. Van avançar cap a Kobane amb 40 tancs i material requisat a Mossul i amb utensilis obtinguts de l'exèrcit del règim sirià. Quan va començar la batalla, vaig comparar Kobane amb Stalingrad perquè hem estat defensant la ciutat amb una resistència similar a la que es va viure en aquella ciutat durant més de 40 dies. Kobane no només combat en defensa pròpia, Kobane combat contra una mentalitat que denigra les dones i perpetra una violència extrema en contra d'elles. De fet, Kobane combat en nom de la humanitat contra una manera de pensar que no reconeix religions, ètnies ni llengües. Hem perdut comandants destacats durant la batalla, hem perdut companys i companyes joves i valents. La defensa de Kobane, en aquest sentit, representa la defensa de la humanitat i de la nació de la gent del Kurdistan.
 
Les vostres forces estan formades majoritàriament per persones kurdes, però també hi ha membres d'altres comunitats i religions. Per què? Com s'articula la relació en la lluita diària?

No hi ha diferència entre els combatents de les YPG i les YPJ, tots lluitem per una Síria i un Orient Mitjà democràtics. És veritat que, a les nostres files, hi ha combatents provinents de totes les comunitats ètniques i religioses. Els nostres combatents estableixen una relació entre ells basant-se en una filosofia democràtica. Respectem la llengua, la cultura i la fe de cadascú. Aquí, tots els combatents estan lluitant precisament per protegir la diversitat i l'alliberament de gènere. En aquest sentit, els nostres voluntaris no tenen una actitud negativa envers la diferència i la diversitat.

Homes i dones lluitant, arma en mà, braç a braç?

En realitat, hem fet front a moltes dificultats. L'actitud inicial dels homes va ser de falta de confiança envers les dones. Alguns van expressar preocupacions, per exemple, si les dones podrien mantenir una posició i combatre. Tanmateix, les dones hem demostrat una actitud de gran auto-sacrifici: hi hagut dones que s'han reservat la darrera bala per a elles precisament per no abandonar posicions; altres han amagat bombes al seu propi cos i les han accionat quan es trobaven enmig de combatents d'EI. Puc dir, amb autoritat, que aquesta és una batalla liderada per dones. Les dues comandants en cap som dones. Un nombre important de combatents nous, impressionats per aquesta actitud de determinació, s'han integrat a les nostres files i han començat a combatre sota el comandament d'oficials dones. En aquest sentit, les dones no estan combatent només contra EI, també combaten contra la mentalitat de mascle dominant que existeix entre nosaltres i desmunten tabús. La resistència de Kobane està dirigida per dones que, al mateix temps que combaten EI destrueixen valors masclistes i afavoreixen una actitud llibertària cap a les les dones perquè puguem ocupar un lloc en una nova societat.
 
Què us caldria en concret per vèncer Estat Islàmic a Kobane?

Pot ser que el món no es cregui l'heroica resistència que estem mantenint aquí i ara, però, si sobrevivim, serem nosaltres qui explicarem aquesta història al món. Estem lluitant contra tancs i armament pesat amb fusells AK-47. Ens calen moltes coses: armes per resistir la superioritat tècnica i material d'Estat Islàmic, municions i, també, suport moral. En la batalla de Kobane, EI ha detonat catorze vehicles bomba; tenen artilleria pesada. Per derrotar-los, ens calen armes i l'obertura d'un corredor d'abastiment.
 
Damasc, Bagdad, Erbil, Washington i Brussel·les han mostrat certa admiració envers la vostra resistència, però no fan res per atenuar el desgast de la lluita carrer a carrer. Creus que desconfien del poble kurd, que reclama autonomia i la seva autodeterminació?

No n'hi ha prou amb admirar la nostra resistència o enviar ajuda. Pot ser que aquesta resistència s'expliqui als llibres, però tampoc no és suficient. Tothom hauria de participar i unir-se a la resistència. Kobane no és un tema de titulars ni una història rutinària, Kobane és èpica. Mentre els nostres combatents lluiten i moren en defensa de la humanitat, les potències que semblen admirar la nostra actitud no ens donen cap assistència. Nosaltres volem autonomia pels pobles. Per a nosaltres, aquesta és la via cap a l'alliberament de tots els pobles i una petita llum de llibertat per als oprimits de l'Orient Mitjà.

Per a l'Estat turc, sembla que sou una amenaça molt més perillosa que EI o altres grups semblants. Per què aquest ressentiment cap al poble kurd?

L'Estat turc està molt vinculat a EI, que pot representar una amenaça greu per a la Turquia de demà. Al llarg de la història, els kurds han estat al costat dels turcs i els han ajudat quan han viscut situacions difícils. Avui, ens costa comprendre l'actitud que adopta l'Estat turc amb els cantons de Rojava i la nostra identitat. Turquia s'ha posicionat en contra nostra. Demanem a l'Estat turc que abandoni la seva actitud hostil. La raó del ressentiment contra els kurds és que som l'única força que s'aixeca contra la mentalitat uniformadora i de negació i contra la mateixa estructura de l'Estat turc. Som la força que exigeix democràcia.
 
Molta gent, fins i tot a Occident, considera que el projecte d'Autonomia Democràtica és perillós.

La veritat és que nosaltres també tenim dificultats per entendre per què es considera perillós l'autogovern d'un poble. Hi ha molts models d'autonomia semblants, per exemple, a Suïssa o altres països d'Europa. Em sembla que hem de preguntar a aquests països per què ens consideren tan perillosos.

No podeu oferir un balanç aproximat dels costos humans de la batalla?

No tenim dades confirmades. Hem perdut molts combatents durant aquesta batalla violenta que estem afrontant de manera oberta i amb transparència, sense amagar informació a l'opinió pública. Les dades que hem pogut verificar les hem compartides amb l'opinió pública de manera regular a través dels nostres informes de premsa.

La resistència de Kobane ja ha modificat l'equilibri a la regió. Com pot afectar el procés de diàleg a Turquia i les relacions amb el govern regional del Kurdistan de l'Iraq, especialment després dels fets de Sinjar (la inesperada retirada dels peixmergues que va deixar la població kurda yazidita a mercè dels grups islamistes armats, fet que va provocar la formació d'una aliança contra EI encapçalada pels EUA)?

Després de Sinjar, és evident que les relacions amb el Kurdistan sud han arribat a un punt en què és essencial fer més acció conjunta. La nostra resistència a Kobane pot tenir un impacte en la posició de l'Estat turc cap a nosaltres, però encara desconeixem la influència que podria tenir en el procés de diàleg. L'Estat turc podria adoptar una actitud molt més agressiva davant el que està succeint a Kobane. En aquest sentit, hem de veure quins passos es fan, d'acord amb els esdeveniments dels propers dies. Em sembla que l'impacte de Kobane a l'Orient Mitjà serà similar al que va produir Stalingrad en l'equilibri internacional. La nostra resistència ha posat en relleu l'estatus del poble kurd, podem dir que s'ha creat un espai per als kurds en aquest nou món.

Quina relació teniu amb l'anomenada oposició siriana i amb les forces del govern sirià?

No tenim cap relació amb el règim sirià. En relació amb l'oposició, combatem en aliança amb la unitat Burkan Al Firat, que hem creat conjuntament amb militants de l'Exèrcit Lliure de Síria. No tenim cap altra relació o aliança.

Entrevista feta amb la col·laboració de Sedat Sur.

22 de octubre de 2014

Joana Biarnés i Florensa, la primera fotoperiodista de España

Es la chica que supo colarse en el avión y en el hotel de The Beatles para conseguir una exclusiva histórica. Es la mujer que engañó a Roman Polansky adoptando una identidad falsa, que se sonrojó cuando Clint Eastwood la besó en los labios, que retrató a un joven y desconocido Joan Manuel Serrat, que fue la fotógrafa personal de Raphael y que convenció al pasajero de un avión en Los Ángeles para que llevara los negativos de la ceremonia de los Óscars, que había revelado en el lavabo de Xavier Cugat.... Es el testimonio de una época, una fotoperiodista de fuertes convicciones, que dejó la cámara cuando el sensacionalismo invadió la profesión para reinventarse como cocinera, recibiendo los elogios de cocineros como Arzak o Nandu Jubany. Juana Biarnés es una mujer luchadora que ha roto muchas barreras excepto la del olvido.

Texto publicado en Publicoscopia




Fuente fotografía:  Fuente fotografía: http://www.quesabesde.com/noticias/flashazos-juana-biarnes_11230

4 de octubre de 2014

Murasaki Shikibu y la época Heian

Muraszaki ír. Tosza Micuoki festménye
“Nada se ha escrito mejor en ninguna literatura”, Marguerite Yourcenar. “Es comparable a los grandes clásicos occidentales como Cervantes o Balzac”, Octavio Paz. “No es que sea mejor o más memorable o intensa que la obra de Cervantes, pero sí es más compleja”, Jorge Luis Borges.

La Novela de Genji fue compuesta por la escritora japonesa Murasaki Shikibu a principios del siglo XI, durante la época Heian, un período histórico que se desarrolló entre los años 794 y 1185. En estos cuatro siglos, caracterizados por la ausencia de contiendas bélicas, una élite que representaba al 1 por mil de la población total de Japón vivió en un entorno social y cultural muy sofisticado, elegante y refinado, en el que las mujeres dominaron, insólitamente, el mundo literario. En palabras del escritor y profesor en estudios japoneses Ivan Morris -del que reproduciremos a continuación parte de sus investigaciones sobre esta época y sobre la obra de Murasaki, recogidas en su libro El mundo del príncipe resplandeciente- "Durante el período de unos cien años en que se desarrolla La Historia de Genji, casi todo autor digno de mención que escribió en japonés fue mujer. Semejante predominio literario abrumador de una mujer es un fenómeno muy infrecuente, si no único, en la historia cultural, y resulta doblemente sorprendente que se diera en una parte del mundo donde las mujeres han estado tradicionalmente condenadas a una posición de irremediable inferioridad". 

Seiscientos años antes de la publicación en 1605 de la primera parte de Don Quijote de la Mancha, con el título El Hingenioso Hidalgo don Quijote de la Mancha, Shikibu escribía una obra que ha sido considerada la primera novela psicológica de la literatura mundial, es decir, la primera novela moderna,  compuesta por 54 capítulos o libros que, en la época en la que fue escrita, circulaban en ocasiones de manera independiente. La acción se desarrolla a través de casi un siglo y abarca  cuatro generaciones: "Hay unos cuatrocientos treinta personajes, sin contar los mensajeros, sirvientes y anónimos miembros de la clase trabajadora. La mayoría de estos personajes están emparentados y los primeros comentaristas dedicaban años a la tarea, digna de Sísifo, de producir cuadros genealógicos en los que casi todos los personajes de la novela estaban incluídos (...) Murasaki perteneció a una sociedad rígidamente estratificada en la que las relaciones familiares eran importantísimas, y mientras trabajaba en la novela debió de manejar sus propios cuadros que le permitían ver cómo estaban emparentados los personajes, pues ni una sola vez yerra respecto al parentesco de incluso los más humildes de su libro".

El autor de El mundo del príncipe resplandeciente apunta varios factores que facilitaron este protagonismo literario sin competencia masculina de aquellas "privilegiadas" mujeres -si las comparamos con la gran mayoría de sus contemporáneas tanto fuera como dentro del país- que vivían y servían en la corte imperial en esta época.

En primer lugar, la lengua china era considerada la lengua culta, una consideración similar a la que tenía el latín en Occidente, y su uso estaba restringido a los hombres. Las mujeres escribían en la lengua que se hablaba en Japón;  el sistema de escritura era el fonético: "el silabario autóctono se denominaba onnade  o "escritura femenina" (otokomoji, "letras masculinas", se refería a los caracteres chinos)." Todos los géneros literarios se escribían en el lenguaje japonés, el que utilizaban las mujeres.  "Cuando un distinguido hombre de letras decidió escribir un diario en escritura fonética (en lugar de hacerlo en chino, como había sido normal hasta entonces), fingió que estaba escrito por una mujer y lo inició con un comentario indirecto: Por lo general los diarios son obra de hombres, pero ahora una mujer va a tratar de escribir uno."

Otra de las causas que apunta Morris de esta relevancia femenina en la literatura japonesa durante la época Heian era la independencia económica que disfrutaban sus creadoras, como afirmara Virginia Woolf ocho siglos más tarde en Una habitación propia, al preguntarse ¿Qué necesitan las mujeres para escribir buenas novelas?: independencia económica y personal. Así, contrariamente a la posición de inferioridad a la que el budismo -una de las creencias religiosas que conformaban "el eclecticismo característico del pensamiento japonés"- había relegado a la mujer en el mundo espiritual al considerarla incapaz de "renacer en ninguna de las categorías superiores sin haber pasado primero por una reencarnación como hombre", legalmente sí disfrutaba de una posición de emancipación al permitirle la legislación vigente "poseer, heredar y mantener propiedades". 

La independencia femenina también se veía reforzada por la costumbre que imperaba en la época mediante la cual "la esposa de clase superior en Heian seguía viviendo en casa de sus padres durante los primeros años de su matrimonio" por lo que se libraba de "la tiranía del marido y la suegra, que llegó a ser tradicional en siglos posteriores". Además, la mujer era protegida por la familia y las leyes: "Los códigos prohibían expresamente que el marido pegara a su esposa", y también matarla, excepto si era sorprendida en "flagrante delito". La "política matrimonial" que prevalecía en esta sociedad caracterizada por la poligínia, "reforzaba la posición de la esposa principal, pero de una manera indirecta incrementaba el prestigio de las mujeres en general".

A pesar de estas ventajas sociales que disfrutaban las mujeres de la corte imperial durante la época Heian y que les facilitó el acceso a la cultura, haciendo posible su dedicación a la creación literaria y cultivar otras artes como la pintura, la música o la danza, no debemos olvidar que se trataba de un grupo privilegiado y que la realidad que vivían sus contemporáneas en el resto del país era muy diferente: "Como en la mayor parte de otras sociedades premodernas, la gran mayoría de las mujeres en tiempos de Murasaki trabajaban arduamente en los campos, estaban sometidas a duros tratos por parte de sus hombres, criaban a sus hijos cuando eran casi unas niñas y morían a edad temprana, sin haber pensado más en la independencia material o en los goces culturales que en la posibilidad de visitar la luna."

Os invitamos a leer la obra de Murasaki Shikibo la Novela de Genji y la de Ivan Morris El mundo del príncipe resplandeciente -nombre con el que también se conoce al príncipe Genji- con el cual nos sitúa en el contexto histórico de la época Heian y nos introduce en la obra de Murasaki, desvelándonos aspectos sociales y políticos que hace más comprensible la lectura de la primera novela moderna de la literatura universal a lxs lectorxs post-postmodernxs.

Artículo escrito por la administradora del blog