Aída Quilcué és una líder dels indígenes Nasa. A Colòmbia, a causa del
conflicte armat, més d'una cinquantena de pobles indígenes troben
amenaçada la seva existència. La història de Quilcué és una història de
resistència. És coordinadora del Programa de Drets Humans del Consejo
Regional Indígena del Cauca (CRIC). Des d'aquesta plataforma va dirigir
importants mobilitzacions nacionals en favor de processos socials per a
la restitució de terres. El seu marit va ser assassinat a mans de
l'exèrcit en el marc d'unes protestes indígenes. El seu fill va patir un
atemptat i, degut a la seva tasca en defensa dels drets indígenes, ella
ha rebut diverses amenaces de mort.
Text publicat a Càpsules de Pau
El
significat de la paraula pau varia en funció de les experiències
personals, històriques i culturals viscudes per les persones que en fan
la definició. Per conèixer els seus matisos, el 2014 vam engegar,
juntament amb l’ICIP, el projecte ‘Càpsules de Pau’. Més de cinquanta
persones vinculades a conflictes armats (víctimes, victimaris, societat
civil organitzada,…), expertes i activistes han respost ja a la pregunta
‘Què és per a tu la pau?‘. Totes les càpsules es poden veure a la pàgina www.capsulesdepau.com,
que compta també amb material educatiu per treballar el contingut a les
escoles. Aquest 2015, continuarà ampliant-se amb noves aportacions.
El
projecte Càpsules de Pau és el resultat de formular la pregunta ‘Què és
per a tu la pau?’ a actors de diversos conflictes armats, experts en
pau i activistes arreu del món. Les respostes evidencien que el
significat varia en funció de les experiències personals, culturals i
històriques que ha viscut la persona que en fa la definició. I ens
apropa a un concepte de pau completa i desitjable. Gràcies a la
col·laboració amb l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) el
projecte compta ja amb una pàgina web pròpia (www.capsulesdepau.com) que aplega les més de cinquanta càpsules filmades i material educatiu per treballar el seu contingut a les escoles.
La
pau pot semblar, a primera vista, un concepte de consens fins i tot
universal. Tanmateix, quan ens endinsem en processos de construcció de
pau o de reconciliació, la conceptualització de la pau pren matisos i
pot arribar a esdevenir un tema de debat alhora que de resistència per
la seva polisèmia i subjectivització. Al llarg dels quatre capítols ja
realitzats de la sèrie documental ‘Després de la pau’ (coproduïda amb
Fora de Quadre) –Bòsnia, Líban, Guatemala i Rwanda-, es va formular a
tots els entrevistats -víctimes, victimaris, societat civil organitzada,
institucions, etc.- la pregunta ‘Què és per a tu la pau?’. Les
respostes mostren una gran diversitat i la influència de la realitat
viscuda en la pròpia concepció de la paraula.
Persones de més de quinze nacionalitats han participat en el projecte
A
més, durant el 2014, i en col·laboració amb l’Institut Català
Internacional per la Pau (ICIP), la mateixa pregunta es va realitzar a
expertes en temes de pau i activistes de Catalunya i l’Estat espanyol,
així com a persones de la resta del món que han viscut de prop
conflictes de diversa índole. Cada setmana de l’any una càpsula va veure
la llum. Totes es poden visualitzar a la pàgina web, desenvolupada per
Digital Dosis i que l’ICIP ha ampliat amb propostes educatives agrupades
per temàtiques i per grups d’edats.
Sens
dubte, els testimonis de totes les persones que han participat en
aquest projecte ens fan reflexionar al voltant d’un concepte de pau
global. Tot i això, els matisos de la paraula i la seva significació són
inabastables. Per això aquest 2015 el projecte continuarà el seu camí
en la nostra aproximació cap a la pau, una pau positiva que posi èmfasi
en l’absència no només de violència directa sinó també de les violències
estructurals i culturals.
Text publicat a Contrast
